No hi ha cosa que me molesti més que la manipulació i la hipocresia, si a sobre va junt, me fa bullir la sang.

Això ho dic perquè resulta que al gangós retrassat del nostre “Rey”, (crec que en català aquesta paraula no té traducció) se li ha ocurrit escriure una carta dirigida als espanyols, i com que encara ho soc d’espanyol, també va dirigida a mi.

El cas és que en ella se poden torbar perles que no me puc estar de comentar (me dirigiré directament a ell).

[...] difícil coyuntura económica, política y también social que atravesamos [...]

No tens vergonya. És, si més no, ofensiu que t’atreveixis a fer servir la primera persona. No tens ni idea del que és “díficil”. Ni jo m’atrevesc a inclourem entre la gent que ho està passant malament, ja que soc dels pocs afortunats que manté la feina.

Una persona que està escrivint aquesta frase des d’un palau, una de dues, o és subnormal o és mala persona. La primera opció quadraria si realment fossis tu el que hagués escrit la carta; però és evident que no ho has fet (es fan servir “r” i “g”). Per tant, l’impulsor d’aquest comunicat només cerca enganyar i manipular.

La primera es que solo superaremos las dificultades actuales actuando unidos

“Sólo” quan és sinònim de “solamente” du accent.

[...] el bienestar que tanto nos ha costado alcanzar [...]

Tornam al mateix. A tu no t’ha costat obtenir res a la teva vida. Estàs on estàs perquè vares néixer en el moment i la família adequada. Com t’atreveixes a fer servir la paraula “bienestar”? Saps que el teu “bienestar” el paguem nosaltres? Què ens tornes tu?. I no me venguis amb que fas una tasca crucial d’embaixador, que me pix damunt.

 En estas circunstancias, lo peor que podemos hacer es [...] ahondar heridas.

És curiòs que t’hagi sortit aquest pensament després de la manifestació del 11 de setembre, però no hagis dit res quan Telemadrid feia reportatges en contra de catalunya, o després de cada emisió de Intereconomia. Se teu veu el cartró. Només reaccionau quan us entra la por.

galgos o podencos quienes amenazan nuestro modelo de convivencia [...]

Ni Galgos ni Podencos. Polítics, lladres i poca vergonyes com tu ens han ficat en això.

[...] modelo democrático y social que entre todos hemos elegido.

Triat? I si no el volem ja? I si nosaltres, la generació que va venir després, no ens basta? El volem canviar, i el volem canviar ja.

A tu el que te passa, és que saps que la institució que representes ja no té cabuda en el món actual. Prefereixes que seguim amb un sistema polític arcaic i podrit, abans que perdre el teu estatus.

[...] desde la unión y la concordia [...]

Unió? Això és negar la evidència. No estem units. No ho hem estat mai. Però et diré una cosa. Els que més estan fent per aquesta separació, sou vosaltres els espanyols. Prova d’això, és que aquesta carta no l’he pogut trobar ni en gallec, ni en basc ni en català.

En 300 anys d’història plegats ningú ha aconseguit solucionar aquesta desunió, i vindras tu i ho arreglaràs amb una carteta.

[...] el trabajo, el esfuerzo, el mérito, la generosidad, el diálogo, el imperativo ético, el sacrificio de los intereses particulares en aras del interés general, la renuncia a la verdad en exclusiva.

Quí ets tu per donar-me lliçons morals? No saps ni què signifiquen la meitat de les paruales que menciones.

Xerres de mèrit, quan ets el cap d’estat d’un país on el més curt n’és Rey. On els xoriços i lladres dirigeixen governs. On els cacics tenen estàtues…

Ara, has aconseguit una cosa. Has aconseguit que reflexioni en que no estic fent prou, que no hi estic dedicant suficient esforç en arreglar aquesta situació. A partir d’ara, lluitaré més, i més fort en fer que algún dia gent com tu no sigui Rey de cap país.